Any nou, llibre nou, receptes noves...

Avui m'han regalat aquest llibre, no el coneixia, però les receptes tenen bona pinta. Convé, per tant, tornar a posar en marxa aquest blog, no ho trobau?



Bon any nou i molts d'anys!

... però sobretot, bon profit!

Pastís de carn de Cap d'Any

He titulat així aquest plat perquè estic contenta d'haver-lo cuinat la nit de Cap d'Any. És bo, barat, fàcil de fer... però sobretot, boníssim!!! Així doncs, aquí us deix la recepta:

Per a 6-8 persones:

1 kg de carn picada mesclada
2 sobrets de sopa de ceba
Per farcir el pastís: dàtils, prunes, orellanes, ous bullits
400 gr de bacó
1 pot de tomàtigues triturades
1 pot de tomàtigues senceres pelades
sal, pebre, oli d'oliva


Primer de tot, encenem el forn a màxima potència amb el foc a baix. Mesclam la carn picada i la sopa de ceba i extenem la carn en una safata, la dividim en tres parts llargueres i prenem la part d'enmig perquè quedi més prima. Afegim el farciment enmig i després tapam el pastís amb les dues parts restants dels costats, de manera que quedi un tronc de pastís de carn. Després cobrim el pastís amb les tallades de bacó. Si som uns fans del bacó en podem posar per ambudes cares, d'aquesta manera, a l'hora de servir el plat, el bacó no es desenganxarà del pastís. Finalment, embolcallam completament el pastís amb paper d'alumini i el posam dins una safata. Quan el forn sigui calent ja el podem enfornar, durant una hora a 180 graus. Sabrem que és cuit en sentir l'oloreta de la mescla de carn amb ceba i fruits.

Per acompanyar el plat feim una salsa de tomàtiga, i ara que no som a l'estiu és convenient utilitzar tomàtigues en conserva, si són fetes en casa molt millor. L'altre dia jo vaig mesclar un pot de tomàtigues triturades amb un altre de tomàtigues trossejades, d'aquesta manera s'obté una textura més gustosa.

Serviu una tallada de pastís amb la salsa pels costats, i de guarnició, patates i xampinyons rostits amb mantega i amanida de lletuga amb sal d'Sri Lanka i vinagre balsàmic. Un bon acompanyament que a l'hora que no embafa resalta els gustos del pastís de carn.

Tan se val si duis una setmana de dinars familiars, sopars amb excessos, aperitius, xocolates de matinada... aquest plat no necessita una panxa buida i famelenca, només els sentits desperts i preparats per gaudir d'un àpat ben gustós.

Bon profit!

Galletes de Nadal

Ara que és temps de Nadal els forns de les cases fan olor de canyella, anís, gingebre... o com a mínim als escenaris de les pel·lícules americanes, tot i que de cada vegada és més freqüent incloure als nostres menjars nadalencs les galletes típiques d'aquests dies. Després d'intentar dues vegades fer galletes de Nadal (o crespells aromatitzats...) i després de fullejar dues revistes de "Reposteria fàcil" i cercar per internet desenes de receptes, al final m'he sortit amb la meva. La recepta és ben senzilla i només exigeix que aconsegueixis reunir tots els ingredients, amb l'inconvenient que la decoració nadalenca exigeix un màster! i un detectiu que t'aconsegueixi trobar coses que no havia sentit anomenar mai...

Galletes de Nadal

250 gr de mantega (culinària)
200 gr de sucre
2 ous
1 cullerada de rom o 1 sobre d'aroma de vainilla
suc de llimona i la clovella ratllada
1/2 culleradeta de canyeta
un polsim de gingebre i clau
500 gr de farina (o tota la que es begui)

Primer de tot batem els dos ous dins un bol fins que pugin un poc. A continuació, fonem la mantega al microones o al bany maria i l'afegim als ous batuts. Afegim el sucre a poc a poc mentre remenam i després la resta d'ingredients. Al final de tot, amb un colador anam tamisant la farina i remenant sense parar. Quan hi hagi la farina suficient començam a pastar amb les mans i seguim afegint farina fins que aconseguim que la pasta es desferri dels dits i del bol. Pastam ben pastada la pasta (no és un embarbussament...) i després la reservam a la gelera amb paper transparent, durant com a mínim una hora.

Encenem el forn a potència màxima i extenem la massa en una superfície neta amb un polsim de farina. Podem utilitzar els motlles dels crespells (estrelles, cors, flors...) o de motius nadalencs, si en tenim. Finalment, enformam les figures a 170 graus durant 15 minuts (més o manco) fins que la pasta sigui cuita.

Després, només faltarà decorar les galletes, però haurem d'esperar que es refredin. Fondrem xocolata de postres amb un tros de mantega i cobrirem la meitat de les figures, afegint-hi bolletes de colors. La resta de figures les decorarem amb una mescla d'anís i sucre en pols.

Quan són més bones és al dematí, amb el cafè amb llet o amb un bon tassó de llet d'ametlla, però tot són gustos!

Ous a la flamenca

El plat d'avui és un d'aquells que sempre fas quan no saps què has de fer. Són bons a l'estiu i a l'hivern, per dinar, per sopar, i no presenta cap dificultat.

Ingredients: (per a 2 persones)

4 ous frescos
1 llauna de tonyina
4-5 tomàtigues madures
un grapat d'olives negres (si són de Sóller millor)
oli d'oliva de Sóller
sal
pebre

Per a la beixamel:

1 cullerada de farina
125 cl de llet
mantega
sal
pebre
una espipellada de nou moscada

Primer de tot, posam una olla al foc amb un poc de sal i bullim els ous 10-12 minuts. A la vegada, trituram les tomàtigues o les pelam i les feim trossets i les sofregim en una pella amb un poc d'oli d'oliva, sal, pebre i alfabaguera (seca o fresca ben trossejada).

En passar els 10 minuts d'ebullició podem treure els ous i pelar-los amb molta cura. Llavors els tallarem per la meitat i en retirarem el vermell dins un bol (ens servirà per escampar-lo per damunt quan el plat estigui acabat). Farcirem de tonyina les meitats d'ou i les anirem col·locant dins un plat per servir.

La salsa de tomàtiga ja la tenim feta i la podem escampar per damunt els ous. Però per acabar d'enllestir el plat ens falta fer la beixamel. Posam una pella la foc i hi afegim un bocí de mantega, a continuació una cullerada de farina i tot seguit anam incorporant la llet a poc a poc, mentre remenam sense aturar. El secret perquè la beixamel surti fina és no deixar de remenar, i si per fer-ho utilitzau una batedora, molt millor. En tenir la salsa beixamel espesa i fina hi afegim la nou moscada, sal i pebre.

D'aquesta manera tots els ingredients ja són a punt per menjar. Tan sols hem d'escampar la beixamel per sobre els ous, afegir-hi el vermell d'ou esflorat i col·locar-hi les olives negres.

Un plat ben senzill i poc carregat que podreu acompanyar amb una amanida o un bon trempó.

Bon profit i fins a la propera!

Us avís que la propera recepta seran unes postres per llepar-se'n els dits!

Mussaca

L'estiu és temps d'albergínies, patates i tomàtigues, i la millor recepta per combinar tots aquests ingredients, a banda del tumbet, és la mussaka. El secret és dorar les patates i les albergínies ben finetes i coure la carn amb dues espícies especials.

Ingredients (per a dues persones):

4 patates mitjanes
3-4 albergínies petites
1 ceba
2 tomàtigues
1 pot de salsa de tomàtiga triturada
300 gr de carn picada mesclada
1 all
1 cullerada petita de pebre vermell fumat
1 cullerada petita de comí
oli d'oliva de Sóller
alfabaguera
sal
pebre bo
150 gr de grana padano o parmiggiano ratllat (millor si el ratllam en el mateix moment)


La preparació no té cap dificultat. Primer de tot tallam a làmines la patata i l'albergínia i les passam per la pella perquè quedin ben dorades, amb sal i pebre. Quan ja estan fetes les reservam i li retiram l'oli sobrant. Tot seguit, a la mateixa pella, sofregim la ceba i hi afegim la carn. Salpebram els ingredients i a més afegim el comí i el pebre vermell fumat. D'aquesta manera la carn adquirirà un gust molt especial i agafarà el color vermell del pebre. Finalment quan la carn sigui cuita, afegim les tomàtigues a trossets (millor si els hem llevat la pell primer) i el pot de tomàtiga triturada. Quan comenci a agafar força, davallarem el foc i hi afegirem l'alfabaguera, perquè sofregeixi durant 8-10 minuts.

En una safata de vidre (apta per al forn) anam col·locant les làmines de patata, a fi que ocupin tot l'espai del plat. Després, a sobre, hi afegirem les làmines d'albergínia. I finalment la carn picada amb la salsa de tomàtiga.

Quan el forn sigui calent, gratinarem la mussaka amb el formatge ratllat per sobre, uns 10 minuts. I... bon profit!

Esper que us agradi la mussaca, un plat típic de Grècia, tant com el seu iogurt!

Ous escalfats i bruschetta d'albergínia i tomàtiga

La meva repadrina m'ha explicat moltes vegades que solien dinar i sopar d'aliments cultivats per ells mateixos. Tothom tenia un hort, un parell de gallines, un ase, i cada diumenge feien pa per tota la setmana. En el present, fa molta peresa tenir cura d'un hort, la majoria de persones no tenen ni balcó, i no diré res de fer-te el pa per tota la setmana. És molt més fàcil anar al supermercat i comprar els aliments (normalment plastificats, amb una etiqueta i una data de caducitat). I és per això que ara valoram més les verdures de l'hort i els ous frescos de gallines "conegudes".

La recepta d'avui està elaborada amb ingredients provinents de casa nostra, i només per això ha estat ben gustosa. Cansada de menjar pa amb oli he decidit fullejar el llibre de cuina d'en Jamie. M'ha cridat l'atenció la Bruschetta (pa torrat amb oli o mantega típic d'Itàlia i acompanyat de parmesano ratllat, all, o qualsevol verdura). Aquesta vegada he decidit fer-ne de dos tipus, amb tomàtigues i albergínies i amb ous escalfats. Una recepta senzilla i ràpida per sopar sol, amb parella o amb amics.

Ingredients: (per a 2 persones)

- 4-6 llesques de pa moreno o blanc
- 2 ous frescos
- 2 tomàtigues
- 1 albergínia
- 4-5 fulles d'alfabaguera fresca
- 2 alls
- Mantega
- Sal d'oliva negra
- Oli de Sóller
- Oli de pebre coent
- Pebre mòlt

Primer de tot tallam la verdura a trossets ben petits. Sofregim a una pella mitjana l'all amb l'albergínia i les tomàtigues amb l'oli de Sóller i un raig d'oli coent. Quan ja comença a agafar un poc de color hi afegim les fulles d'alfabaguera ben picades. I mantenim la verdura 8-10 minuts a foc lent. Després el reservam a un plat.

Fregam un all per les llesques de pa i a la mateixa pella on hem fet el sofregit afegim 1 cullerada de mantega. Passam les llesques de pa per la pella fent volta i volta i hi afegim la sal d'oliva negra i el pebre mòlt.

Hem de deixar els ous escalfats per al darrer moment ja que es cuinen en menys d'un minut i cinc minuts després ja no valen res. El secret per fer els ous escalfats amb èxit és que siguin frescos. Amb molta cura trencam l'ou dins un bol, i si el vermell d'ou es manté sencer i el blanc és espès vol dir que l'ou és fresc (o així ho diu Jamie Oliver en el seu llibre, En casa con Jamie Oliver). Quan l'aigua ja bull afegim l'ou a poc a poc i tot sol anirà agafant forma, tot i que convé ajudar-lo amb una cullera perquè el blanc no s'escampi per tot. En 2-3 minuts ja es poden treure de l'olla.

Dins un plat gros posam les llesques de pa i per damunt hi afegim la tomàtiga i l'albergínia. Reservam dues llesques de pa per menjar amb els ous. I... BON PROFIT!

Per beure: aigua fresca, que a l'estiu sempre va bé o una cerveseta (Estrella o Heineken).
I de postres: mousse de xocolata.

Curiositat: Com a nota curiosa, avui he estrenat (però encara no he après a manejar) un ganivet per tallar ceba. Si he de tallar deu quilos de ceba com Julia Child a la pel·lícula Julie & Julia, vaig ben servida...

Salut i a reveure!

Gambes de Sóller

Hi ha receptes que no tenen molta complicació culinària, i només necessiten que els ingredients siguin de primera qualitat. Les gambes de Sóller tenen una fama ben merescuda arreu de Mallorca, i no són exagerats aquells que diuen que són les millors.Es distingeixen a simple vista pel seu color rosat, però saps que són les més bones quan les tastes, un gust indescriptible. Els ingredients són ben senzills:

Gambes de Sóller (comprades directament a les barques del Port, o sinó a la peixateria)
Oli (si pot ésser d'olives de Sóller, molt millor)
Sal gruixada
Picada d'all i juliverd
Allioli (amb ous frescos i oli de girasol)

I d'acompanyament: amanida de bacallà fumat amb taronja i pebre vermell.

Que es retirin les llagostes, les mariscades, les calderetes, no fa falta anar de restaurants exquisits ni gastar-se mig sou al Mercat de l'Olivar amb peix de primera qualitat. Les gambes de Sóller superen de bon grat tots els plats de complicadíssima elaboració, i si a més van acompanyades d'un allioli casolà, encara més!

L'estiu ja s'acaba, però tranquils, que de gambes de Sóller n'hi ha tot l'any!

Bon profit!